La impressió 3D

Les tècniques de fabricació tradicionals es basen en la sostracció de material d’un bloc en brut o en la modificació de la forma per mitjà d’una font d’alimentació externa donant-li forma utilitzant un motlle.
Impressió 3D, està basada en el principi d’afegir material capa per capa que permet la fabricació de formes complexes exteriors i internes amb estructura de malla (bastida).
La impressió en 3D es pot definir com la creació d’un objecte capa a capa, mitjançant una impressora amb tres eixos, que rep informació d’un programari de disseny 3D anomenat .CAD


La impressió 3D va ser descrita per primera vegada el 1984 per Charles W. Hull. En el seu mètode, al que va anomenar “estereolitografia”, capes primes de material operable amb llum ultraviolada s’imprimeixen seqüencialment per formar una estructura sòlida tridimensional.
L’any 1999, 3D Systems Inc® va patentar un mètode i un aparell per fabricar un objecte tridimensional per estereolitografia. Des de llavors, hi ha una llarga llista de patens amb millores per la impressió 3D, però també s’han desenvolupat altres tecnologies d’impressió, com ara el modelat per deposició fosa, la sinterització selectiva per làser, la fusió de filaments, el Polyjet (aquesta impressora funciona de manera similar a la d’injecció de tinta, però en comptes de raig de gotes de tinta, les impressores de raig de Polyjet 3D imprimeixen capes de fotopolímer líquid operable sobre una bastida); Totes aquestes tecnologies es basen en la fabricació capa a capa i en un codi d’ordinador que alimenta la impressora.

http://www.eduscopi.com/comunicaciocientifica/

 

 

One thought on “La impressió 3D

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s